Escola central les façanes
carrer Icoanei, núm. 1, sector 2
Bucarest
1890

Arquitecte
Ion MINCU

1890 : Escola femenina
2003 :
col·legi.

La planta de forma rectangular —quatre volums amb planta baixa i primer pis al voltant d’un pati interior— és l’organització arquitectònica estàndard a les escoles de França de finals de segle XIX. Mincu havia estat assistent d’un arquitecte francès en un projecte semblant. L’arquitectura molt sòbria de les façanes recorre a una divisió horitzontal en dos registres separats per una imposta intermitja, situada al nivell del sostre, sobre la planta baixa, realitzada amb ceràmica vidrada. La façana principal, cap al sud, té els límits est i oest marcats per dos volums destacats, que divideixen la façana, al pla vertical, en tres parts: la part central que comparteix l’eix amb l’entrada principal emmarcat per dues columnes i coronada per un frontó de forma triangular generat per una lleu desviació de la imposta intermitja. Els dos volums destacats dels límits de les façanes porten a l’eix del primer pis una tribuna recolzada en mènsules de ceràmica vidrada. Els marcs de les finestres estan fets del mateix material, les mènsules que suporten les bigues de coll fals sota el ràfec, així com la decoració que s’estén del teulat al pòrtic del pati interior. Tots aquests elements representen una mostra de la influència de l’arquitectura de Constantinoble (Istanbul) que Mincu va assimilar en les seves visites al Bosfor.

Materials: maó, estucat, i decoracions de ceràmica vidrada.

Tècniques: mur de maçoneria portant, sòls i estructura de fusta.

Influències: arquitectura escolar francesa de finals del segle XIX, arquitectura monacal de Valàquia dels segles XVII i XVIII i arquitectura de Constantinoble.

Context urbà: l’edifici està situat a la intersecció dels carrers Icoanei i J.L.Calderon, alineat i allunyat del carrer Icoanei.

monument d’arquitectura