Casino interiors
Constanta
1907-1911

Arquitecte
Daniel RENARD

1911 : casino
2003 : casa de cultura (centre cultural) fins al 1990, actualment casino en procés de restauració.

Un exemple ideal i complet d’arquitectura de 1900, el Casino de Constanta uneix l’actitud eloqüent de tipus Sezession de les plantes i volums amb la interpretació Art Nouveau de les façanes (ben conservades) i la decoració sofisticada dels anys 1900 tant a l’exterior com a l’interior (avui dia parcialment deteriorada). L’edifici té planta rectangular i s’eleva en forma de piràmide, truncada per les estructures horitzontals dels pisos, amb retrocessos successius; està coronat per un teulat —claraboia de l’espai central. Les quatre façanes han estat interpretades en oposició subratllada per les arcades al nivell de la planta baixa que es desenvolupen en espais buits de grans dimensions al pis principal, Les obertures, molt àmplies, constitueixen la més evident marca del llenguatge del tipus Art Nouveau i utilitzen formes de ferradura, corbes de tres centres, línies en S articulades en arcs de cercle amb radi variable o rectangles verticals amb arcs de mig punt dividits per muntants. La forma corbada dels vitralls centrals, la plàstica escultòrica de la forma general, com la decoració en relleu de les façanes, reafirma a l’exterior l’estil Art Nouveau. L’extraordinària varietat de les decoracions inclou multitud de referències a l’estil Art Nouveau. Les flors, la fauna i l’heràldica marina petxines, delfins, naus, pals, sextants) constitueixen els temes de les decoracions tant a l’exterior com a l’interior, De manera que, sigui en camps, sigui en garlandes, trobem motius florals a l’estucat, a la forja amb espirals, als arcs dels plafons dels murs, als marcs dels miralls i de les portes, amb formes fluïdes. La coherència manifesta a la planta, volum i funció ha arribat, fins i tot, al disseny dels mobles i dels accessoris mòbils de l’edifici: les rajoles del restaurant, els accessoris de les taules de joc, etc. Els volums i les façanes s’han conservant, però desafortunadament, a l’interior s’han realitzat diferents modificacions. Tot i això, dels elements originals de l’interior conservats parcialment, cal esmentar parts de les àrees principals i l’escala monumental que uneix els dos pisos de l’edifici.

Materials: mur de maçoneria portant, decoracions i relleus d’estucat i forja.

Influències: Art Nouveau

Context urbà: edifici aïllat en un promontori ubicat al principal passeig de la ciutat de Constanta (capital de la seva regió, port i balneari), a la vora de la mar, que queda retallat en el paisatge marí.

monument d’arquitectura