seu del govern local de la província de Mures
plaça Trandafirilor, entre carrer Primariei i George Enescu
Targu Mures
1907-1910
Arquitectes
Marcell KOMOR, Deszo JAKAB
Adolf FLESH, Sandor RADO

1910 : ajuntament —el, principal edifici administratiu de la ciutat
2003 : seu del govern local de la província de Mures

Pensat per ser l’Ajuntament, és un edifici de grans dimensions realitzat per dos arquitectes, Komor i Jakab: les seves obres han creat l’aspecte contemporani de ciutats com Oradea i Targu Mures. També, és per mitjà de l’arquitectura realitzada per Komor i Jakab que s’han definit l’expressió i el vocabulari estilístic de la Sezession de Trnasilvània. El tema “palau comunal” ha estat interpretat com un volum independent de grans dimensions i materialitzat en una composició simètric amb dos eixos, desenvolupat horitzontalment i subratllat per les obertures de la planta noble i els accents cromàtics. Les façanes tradueixen sense complexos la solidesa estructural de l’edifici. El campanar de 60 metres amb petites torres inserit a la cantonada sud-est de l’edifici realitza l’obertura necessària per al palau cultural que s’havia de construir uns anys més tard pels mateixos arquitectes. La forma regular de les finestres, l’eix subratllat per les obertures àmplies i la línia del ràfec animada pel tractament geomètric de les claraboies defineixen l’expressió de la façana. La sòbria decoració exterior amb ceràmica policroma i motius folklòrics en estucat està dominada pel motiu geomètric i el cromatisme espectacular de la coberta, mentre que a l’interior recarregat esbrinem les intencions de reminiscència historicista (voltes amb nervis que acaben en rosasses en forma d’estrella, balustrades sinuoses, revestiment de marbre, plafons daurats, el ferro forjat als canelobres, plafons de cristall pintat com a vidrieres) i, també, interpretacions exagerades d’elements exòtics i del folklore o de la tradició cultural hongaresa.

Materials: maó portant, ceràmica esmaltada, fonaments de mur de maçoneria massís, decoracions d’estucat, ferro forjat i a l’interior materials nobles.

Tècniques: mur de maçoneria portant, sostre amb estructura de fusta i coberta de teula esmaltada.

Influències: el bloc general de l’edifici fa pensar en les imatges de palaus monumentals de l’Edat Mitjana i del renaixement; també en el moviment historicista de l’època al nord d’Europa, evident a l’arquitectura dels edificis públics.

Context urbà: la plaça monumental formada per dos edificis principals d’administració i cultura de la ciutat i situada a l’extrem nord d’un passeig amb molta vegetació i estàtues commemoratives.

Artistes : Barabas Gergely (escultura), Szolnay Vilmos (ceràmica) , Thorocznay Wiegand Edo i Atelierul Vigh Istvan (mobiliari)

monument d’arquitectura