palau cultural
plaça de l’Ajuntament, a la intersecció amb el carrer George Enescu
Targu Mures
1910-1914

Arquitectes
Marcell KOMOR
Deszo JAKAB

1914 : palau cultural
2003 :
palau cultural.

És la seu d’una orquestra filharmònica, de la biblioteca regional i del museu d’art i d’història; també conté galeries d’art i un centre de conferències. El palau cultural de Targu Mures és l’últim edifici que els dos arquitectes van fer junts abans de la primera guerra mundial i està considerat com a la seva obra mestra. També és l’últim projecte en el qual han utilitzat el vocabulari estilístic regional-romàntic de l’estil Sezession del centre d’Europa en la seva variant hongaresa. A diferència del volum independent de la seu del govern local del costat, aquest edifici de cantonada reuneix dos conjunts compactes perpendiculars als carrers que entren a la plaça, sense accents de volum que deixin pensar en la distribució (un auditori de concerts). Organitzat per tres nínxols monumentals l’edifici presenta tres registres horitzontals molt ben definits: els primers pisos tenen sòcol massís, realitzat amb mur de maçoneria ciclòpia de granit regularitzat amb dos nivells cromàtics. L’últim pis està representat per una pseudollotja just dessota del teulat amb arcs fins en successió ràpida. El teulat de teula esmaltada amb elements a quatre vessants a les cantonades fa servir un motiu decoratiu continu que contrasta, tant cromàticament com ornamentalment, amb el teulat de la seu del govern local. El tret que defineix la individualitat de les façanes és l’associació eclèctica de fórmules de composició, expressió i ornamentació dispars —de manera que hi ha superfícies arquitectòniques amb materials forts, cites del Renaixement o gòtiques, alts relleus figuratius amb temes històrics, amplis (alguns de dos pisos) plafons amb mosaic de vidre sobre un fons daurat amb temes interpretats a l’estil simbolista amb personatges i elements vegetals, la col·lecció de retrats realistes esculpits en alt relleu inserida a la façana i ferro forjat. Remarquem l’execució molt acurada i l’excel·lent estat de l’edifici.

A l’interior trobem espais molt amplis (els vestíbuls, la sala de concerts amb l’orgue, sales d’exposició, aules, la biblioteca, espais per a museu i galeries cap al carrer) dominats per un cromatisme saturat i dens aplicat a l’oli sobre del revestiment lliscat. Els temes històrics i de llegendes estan interpretats a l’estil simbolista i els motius vegetals al·ludeixen també el folklore local i les garlandes típiques de la Sezession: vinyes, peònies, tulipes, nenúfars, llirirs, etc. Vitralls elaborats de grans dimensions reuneixen motius geomètrics amb veritables narracions figuratives. A la sala de concerts remarquem ornamentacions geomètriques inspirades en el tipus de decoració vienesa: estalactites, piràmides, capitells amb forma de piràmide truncada, el motiu del quadrat, etc.

Materials: maó, formigó armat, granit, ceràmica esmaltada, mosaic, estucat, ferro forjat, miralls i mobles.

Tècniques: mur de maçoneria portant, sostre amb estructura de fusta i coberta de teula esmaltada, mosaics de cristall de Murano, vidrieres, pintura decorativa a l’oli sobre del revestiment lliscat i escultura en alt relleu.

Influències: el bloc simple de l’edifici fa joc amb la decoració abundant i diversa, amb múltiples fonts d’inspiració; les tècniques utilitzades per realitzar-ho pertanyen a l’estil Sezession tardà de Viena i de Budapest amb al·lusions romàntico-regionalistes.

Context urbà: l’edifici és l’ala sud de la plaça major monumental de la ciutat (i de la província) dominada per la seu del govern local amb una torre (construïda posteriorment pels mateixos arquitectes); la façana dóna al llarg amb molta vegetació, estàtues commemoratives i una intensa activitat comercial, turística i cultural. Artistes : Roth Miska y Nagy Sandor (mosaics de la façana, vidrieres interiors), Kallos Erno (escultura figurativa), Korosofy-Kriesch Aladar (pintura interior), l’arquitecte Thoroczay-Wiegand (vitralls interiors) són només alguns dels qui han treballat en aquest edi

monument d’arquitectura