parc de l'exposició nacional (seguiment)
parc Carol
Bucarest
1905-1906

Urbanista-paisatgista
Edouard REDONT

Arquitects : Stefan BURCUS, Victor STEFANESCU, Alexandru CLAVEL, Nicolae GHIKA BUDESTI, Grigore CERCHEZ, I.D. BERINDEY, Grigore CALINESCU

Exposició nacional i commemorativa romanesa i els pavellons de l'exposició 1906 : amb el motiu de l'aniversari del rei per celebrar els dos mil·lennis de la presència de l'administració de l'emperador Trajà a la província de Dàcia, es va organitzar una exposició nacional a la qual van assistit, també, convidats internacionals. El parc va ser construït per allotjar els pavellons de l'exposició. 2003 : parc S'han transformat quasi 42 hectàrees en el parc que havia de ser la seu de l'exposició nacional i commemorativa romanesa de 1906. El perímetre comprenia un llac artificial de 20.000 metres quadrats, jardins, 60 pavellons oficials (entre els quals esmentem els de França, Àustria i Hongria), 88 pavellons privats i un parc d'arquitectura autòctona; de la mateixa manera, hi havia tres pavellons etnogràfics dins dels quals es presentaven diferents aspectes de la indústria autòctona de les províncies on vivien els romanesos, però que, en aquell moment, es trobaven fora de les fronteres de l'estat romanès (Macedònia, Transilvània, Bucovina i Basaràbia).Abans que cap altra cosa, l'exposició fou un projecte de modernització urbana de grans dimensions. El gran pantà del sud-est de Bucarest, vorejat per un camí amb arbres seculars centenaris, fou incorporat a la ciutat i transformat en parc públic. L'inici de l'obra va estar precedit d'un concurs de projectes, debats professionals i polítics, i un pla general d'urbanització (canalització, aigua, carrers, i electricitat).Amb l'exposició del 1906 se celebraven, simultàniament, tres esdeveniments molt importants: es complien 45 anys del fet que Bucarest era la capital d'un estat creat de nou —els Principats Units; 40 anys de regnat de qui acabaria essent reconegut a la història com a Carol I, dels quals 25 com a rei de Romania (els Principats Units —nou estat— trigaren 15 anys en anomenar-se Romania).A les mateixes dates, dos mil anys enrere, les legions romanes governaven la província de Dàcia.Un estat reconegut internacionalment per la tasca del rei, una classe política compromesa amb el projecte de liberalització de les estructures econòmiques i socials i disposada a aprendre l'exercici de la democràcia i —no per ser l'últim és menys important—, la reivindicació del gen llatí del poble romanès foren els temes principals de l'exposició nacional. L'exposició de Bucarest materialitzà en els edificis construïts un manifest nacional i patriòtic. El Projecte de modernització política i social es va voler reflectir en la diversitat d'estils arquitectònics que es van adoptar, tant locals com de caràcter universalista (Art Nouveau) i demostrà, d'aquesta manera, la integració de l'espai romanès en el corrent de les evolucions culturals, econòmiques i polítiques europees. El pla general de l'exposició fou dissenyat per l'urbanista francès Edouard Redont amb la col·laboració del gabinet d'arquitectes d'Stefan Burcus i Victor Stefanescu, i tingué com a inspector tècnic a I. D. Berindey. Part de l'exposició es dedicà a la reproducció o interpretació de l'arquitectura i les instal·lacions tècniques tradicionals (molins, closos, salines i instal·lacions d'extracció de petroli); es realitzaren, també, obres que al·ludien a l'estil medieval (una església medieval, la torre de l'aigua i alguns pavellons petits construïts com a baluards). El pavelló reial fou construït en l'estil romànic local que, més tard, serà conegut com a neoromanès. Amb l'exposició de 1906, a la capital, s'estrenava juntament a l'estil nacional un impressionant Art Nouveau. El pavelló de les indústries no ha fet més que reflectir el compromís de la nova arquitectura amb les tendències modernitzadores del moment. L'espai de l'exposició i alguns dels pavellons construïts al 1906 (el palau de cultura, el pavelló reial i petits edificis d'estil nacional) foren utilitzats fins a la segona guerra mundial per a actes públics i exposicions nacionals i industrials. Als anys 60, el parc canvià el seu aspecte per poder incorporar un monument commemoratiu dels líders comunistes. Actualment, es conserven l'església, la torre "medieval", les "arenes romanes" i part dels paisatges originals.

Materials: arranjaments paisatgístics; paredat portant per als pavellons permanents, i estructures temporals de ferro o fusta.

Influències: Art Nouveau, Sezession, al·lusions historicistes, Romanticisme nacional (neoromanès) i reproduccions d'arquitectura vernacular.

Context urbà: un parc destinat a fer l'ampliació del perímetre urbà de la capital en una zona amb un ràpid creixement econòmic. Artistes : Dimitrie Paciurea, Fritz Storck, Filip Marin

parc històric