Arquitecte
Rafael MASÓ i VALENTÍ

Girona, 1880-1935. Va obtenir el títol d’arquitecte a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1906. La seva arquitectura va des d’una influència gaudinista, a la reinterpretació, amb un llenguatge molt personal, de l’arquitectura sezessionista i escocesa, especialment de Mackintosh, essent un dels creadors del primer Noucentisme. Ja abans d’anar a estudiar a Barcelona formava part de la vida cultural de Girona. A Barcelona va iniciar contactes amb un grup d’artistes i intel•lectuals que formarien part del cercle noucentista. Finalitzats els estudis, es va establir a Girona, amb la idea de revitalitzar la vida cultural de la ciutat i modernitzar l’arquitectura. Va col•laborar en la creació de la societat cultural Athenea. Va aglutinar un grup d’artistes i artesans que van col•laborar amb ell a les seves obres: Fidel Aguilar, escultor; J.B. Coromina, pintor i ceramista; Nonito Cadenas, ferrer; els germans Busquets, decoradors, etc. Va fundar, amb els germans Coromina, la fàbrica de ceràmica “La Gabarra”, a la Bisbal, per poder disposar de les peces que ell mateix dissenyava. La seva arquitectura pot dividir-se en tres períodes. De 1906 a 1911, comença a formular un llenguatge propi, però manté clarament influències de Gaudí, Makintosh i la Sezession austríaca (Hoffmann, Olbrich, Loos). Entre 1912 i 1922, després d’un viatge per Àustria i Alemanya, desenvolupa un llenguatge propi i se situa dins dels corrents arquitectònics europeus més avançats del moment. De 1923 a 1935, amb una voluntat d’idealització de Catalunya, port a terme una incorporació d’elements de la tradició popular a la seva arquitectura, en un llenguatge també molt personal.