Arquitecte
Lluís DOMÈNECH i MONTANER

Barcelona, 1849-1923. Va estudiar a l’escola d’Arquitectura de Madrid, on va obtenir el títol d’arquitecte el 1873. Fou un dels grans arquitectes del Modernisme català i de l’Europa del seu temps. Va estar vinculat a l’ensenyament de l’arquitectura, ja que quan es va crear l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fou nomenat catedràtic de composició i de projectes i, més tard, el 1901, director. A més d’arquitecte fou historiador, polític i publicista i va participar a la vida cultural del moment. Va col•laborar a les revistes La Renaixensa, Lo Catalanista, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya, i va fundar El Poble Català. El seu article “En busca d’una arquitectura nacional”, publicat poc després d’acabar els estudis, es considera un manifest de l’arquitectura del Modernisme. També de molt jove va iniciar la seva activitat política. Defensor del catalanisme polític, va arribar a ser president de la Unió Catalanista. Entre la seva obra arquitectònica, es pot destacar l’editorial Montaner i Simón, actual Fundació Antoni Tàpies; l’hotel Internacional per a l’Exposició Universal de 1888, construït en menys de dos mesos i desmuntat poc després; el Cafè Restaurant de l’Exposició, actual museu de Zoologia; la casa Lleó Morera, la casa Fuster, la casa Roura a Canet de Mar; la reforma de la casa Solà-Morales d’Olot; la casa Navàs i l’Institut Pere Mata de Reus; la reforma i decoració interior del Seminari Pontifici de Comillas i la tàpia i porta del cementiri de Comillas, l’edifici del Mont de Pietat de Santander i el Gran Hotel de Palma de Mallorca.