Casa Teixidor (Casa de la Punxa)
c. Santa Eugènia, 19
Girona
1918

Arquitecte
Rafael MASÓ i VALENTÍ

1918 : Habitatges, baixos comercials 2003 : Seu Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

Edifici de planta baixa i quatre plantes, amb planta pentagonal de costats desiguals, destinat a magatzem i habitatges de lloguer per a l’industrial Alfons Teixidor, que destacava en un entorn de magatzems i cases unifamiliars, com avui ho continua fent en un entorn molt més dens i cèntric. Aquesta obra correspon al període de plenitud del seu autor, en què adquireix un llenguatge propi, de gran simplicitat, que segueix els corrents europeus de l’època. Es tracta d’un edifici torre, envoltat d’un pati, i amb una ocupació més àmplia a la planta baixa. Actualment, presenta una ampliació a sobre del cos baix original, que n’elimina una de les façanes. L’element més destacat és la tribuna cilíndrica amb coberta cònica recoberta d’escames de ceràmica vidrada verda, que es pot apreciar des de gran distància i que mostra una certa influència de l’obra de Puig i Cadafalch. Les façanes, que presenten una composició d’obertures reflex de l’organització interior de l’edifici, tenen influències de l’arquitectura centreuropea. Així, a la façana corresponent a l’escala, les obertures s’estructuren en quatre franges verticals, mentre que a la resta, s’agrupen horitzontalment mitjançant l’ampit i la llinda, o bé verticalment a través d’esgrafiats, entre els quals destaca el de la part superior de la torre. De l’interior, cal destacar-ne l’espai de l’escala. També és molt interessant el tractament de la planta baixa cap al carrer, que inclou la tanca del pati, amb l’accés al recinte, i una sèrie de finestres amb reixes de ferro que continuen en el cos baix que segueix al cos principal. Cal esmentar també el balcó del primer pis de la façana principal. Cal dir que la torre amb la coberta i les façanes al pati, pel fet d’estar en una situació molt visible des de diferents punts i a gran distància, són ben conegudes i, en canvi, els elements esmentats més amunt —tanca, finestres i balcó— pel fet d’estar situats a plantes baixes o primeres plantes a la façana que no és visible des de lluny, sinó únicament des d’un entorn proper, són molt menys coneguts. Juntament amb la coberta de la torre, són els elements més propers al Modernisme, ja que les façanes es caracteritzen per una simplicitat formal més pròpia de l’arquitectura centreuropea. L’edifici fou adquirit al 1979 pel Col•legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors, que el va rehabilitar per convertir-lo en seu de les seves oficines. D’aquesta manera, es van restaurar les façanes i l’escala principal, mentre que la resta de la planta es va adequar a les noves funcions. Al pati, s’hi va col•locar l’escultura de Torres Monsó de 1956, el “picapedrer”. Els mateixos autors de la rehabilitació van realitzar, al 1983, l’edifici d’habitatges veí, que a la coberta reinterpreta la coberta cònica de la torre amb un resultat notable. Rehabilitació : Jordi BOSCH i GENOVER / Joan TARRÚS i GALTER / Santiago VIVES i SANFELIU (1979)


Bé Cultural d'Interès Local (P.E.P. del patrimoni de Girona)