Escola Joan Bruguera
Gran Via de Jaume I, 24
Girona
1908

Arquitecte
Martí SUREDA i VILA

Gran edifici de planta baixa i pis situat en un solar que fa cantonada, en una important avinguda del centre de la ciutat. La cantonada es resol mitjançant un xamfrà on se situa l’accés i que es converteix en la façana principal. Les altres dues façanes, amb els grans finestrals propis de les escoles, contenen les aules. La tipologia escolar d’aquest edifici, que avui se’ns presenta com a habitual, fou innovadora en el seu moment. Està basada en el model educatiu de l’Escola Graduada —és a dir, que separa els alumnes en diferents cursos— i de l’escola-edifici com a obra d’art. Aquest edifici tenia, al xamfrà, un coronament de merlets i altres elements decoratius, que va desaparèixer als anys 60 del segle XX, quan s’hi va afegir un segon pis. Fa poc, es va restaurar l’escola, se’n va eliminar el pis afegit i es va construir un nou coronament en el lloc de l’original. És una arquitectura basada en la pedra i el maó, amb influències del anomenat “estil Renaixença”, un cert tipus de premodernisme lligat a la construcció artesana i detallista d’influència medieval, així com de la primera època de Domènech i Montaner. Les façanes laterals mostren la preocupació per trobar un tipus de solució compositiva lligada a la seriació i la repetició —amb un major pes dels elements decoratius en aquest cas, es podrien trobar paral•lels amb l’arquitectura industrial de l’època—, sense oblidar la necessitat de disposar de finestres grans. Però és a la façana principal on es troba el major nombre d’elements decoratius i també d’elements, com columnes o finestres, que mostren influències medievals. Es troben aquí rajoles ceràmiques amb relleus decoratius, plafons amb mosaics policroms geomètrics o florals, escuts i grans vitralls amb motius florals; de menor importància són els elements decoratius i relleus de pedra, el treball de la fusta, amb decoració floral incisa, i del ferro forjat, amb formes corbes i florals, amb tot, els elements decoratius no surten de llocs ben determinats i mostren gran contenció. Rehabilitació : Joan TARRÚS i GALTER (2000)

Bé Cultural d'Interès Local (P.E.P. del patrimoni de Girona)