Casa i magatzem Fills de Jaume Serra
c. València, 44
Camprodon
1911

Arquitecte
Josep RENOM i COSTA

Habitatge, baixos comercials.

Edifici situat en una cantonada entre un dels carrers principals —encara que força estret— i un carreró que condueix a un riu que creua la població. Per la part posterior, l’edifici dóna al riu, de manera que es pot dir que té tres façanes. És una construcció de semisoterrani, planta baixa i un pis. El semisoterrani apareix a la façana sobre el riu. Arriba fins al mateix llit i forma un basament sobre el qual hi ha una terrassa a l’altura de la planta baixa respecte del carrer, de manera que el cos de l’edifici s’allunya del llit del riu, cosa que no fan la resta de cases veïnes. És un edifici amb les façanes principal i posterior de composició bàsicament simètrica, tripartida —central i laterals—, encara que amb elements que distorsionen aquesta simetria. Així, la porta d’entrada es troba en un lateral i a sobre de la terrassa posterior apareix encara una altra terrassa a l’altura del primer pis, al llarg de la paret mitgera vista que es forma amb la casa veïna, i que serveix, també, per minimitzar l’impacte visual de l’esmentada paret mitgera. Aquest edifici pertany al grup d’edificis modernistes que potencien sobretot el valor dels materials com a efecte decoratiu, i concretament la pedra, com els de Ripoll. Així, els murs exteriors mostren completament els paraments del mur de paredat amb juntes refoses, com si fos pedra en sec, buscant així un determinat efecte decoratiu. Aquesta pedra contrasta amb la que s’usa per als marcs de les obertures i lloses dels balcons, de color una mica més clar, que s’apropen al que podrien ser brancals i dintells monolítics, encara que no siguin exactament així. Es pot dir, doncs, que l’edifici busca crear un efecte rústic, “primitiu”. A més del que ja s’ha dit, cal destacar una sèrie d’elements d’influència modernista que, de manera força continguda, es troben en diversos llocs de l’edifici. A la façana principal hi ha tres balcons, amb formes corbes, amb baranes de ferro forjat bombades als laterals i acompanyades d’elements decoratius de remat al central. Cal destacar també la finestra amb dintell circular partida en una sèrie d’obertures verticals i el fris de ceràmica vidrada verda amb relleu de botons que recorre aquesta façana i la lateral i constitueix l’únic toc de color de l’edifici. A la façana posterior, destaca el cos sortint lleugerament bombat, amb una remat que sobresurt de la resta de la línia de coberta; les reixes i les baranes de ferro forjat, amb platabandes amb volutes i elements florals aconseguits amb botons de planxa de ferro, i de barrots en espiral acabats amb espirals quadrades. En aquesta façana apareixen algunes obertures ovalades d’influència barroca. Per acabar, cal fer notar que el semisoterrani té els marcs de les finestres i la cornisa de maó vist que afegeix un lleu to vermellós al conjunt, sempre potenciant l’efecte decoratiu dels materials; i que criden l’atenció unes curioses gàrgoles de pedra.